Amb cada capvespre, els secrets del dia s'esvaïen i la màgia de la nit prenia el seu lloc. Les estrelles començaven a aparèixer, una a una, adornant el vast mantell fosc del cel. Les converses es tornaven més suaus, i les històries es contaven en veu baixa, com si els mateixos astres estiguessin escoltant. En aquest racó del món, cada ocàs era una nova oportunitat per estimar, somiar i viure, deixant empremtes inesborrables al cor dels seus habitants. I així, amb cada dia que passava, Can Xonu s'omplia de memòries, teixides amb la llum daurada dels capvespres que mai no serien oblidats.